Dies sense fum

Ha passat un altre mes des de la meva última entrada queixant-me del meu horari i del poc temps que tinc entre obligacions laborals i domèstiques, i en aquest temps han canviat algunes cosetes. Primer de tot, em vaig atrevir a proposar un canvi d'horari a la feina (!). Bé, atrevir no seria la paraula exacta, doncs el meu cap ja m'havia insinuat la possibilitat de fer-ho, però aquesta possibilitat ja s'ha convertit en un fet en tota regla. Ara tinc els dilluns i els dijous una mica més plens, a canvi del matí dels dimecres, genial! El primer dimecres no vaig anar a córrer com pretenia, però com que la meva germana (que estava passants uns dies a casa) i el Dani també tenien el matí lliure, vam anar a collir branquetes per encendre la llar de foc. Molt tranquil, molt solete, el que necessitava. Els dos altres dimecres els he dedicat a córrer una mica (m'encanta perquè ja vaig agafant una mica l'hàbit, encara que físicament em queda molt per millorar), a fer una mica de feina casolana i a esmorzar tranquil·lament, que m'ha anat genial per descansar dels eterns dimarts i la molta moltíssima feina que he tingut durant el mes de febrer. Papers i més papers, i un estat d’estrès permanent que confesso que ara trobo una mica a faltar, perquè jo sóc de les que, com més feina tenen, més feina fan.

Excursió de cap de setmana a Arbúcies

En fi, i el segon canvi, més important i que podreu deduir pel títol de l'entrada és que estic intentant deixar de fumar. Ja fa una setmana i una dia que no em poso un cigarret a la boca i, sense voler ser una bocamolla, he de dir que me n'estic sortint prou bé. Com que jo ja ho havia deixat una vegada, creia que aquesta em costaria més per allò de dir "sé que ho puc fer; per tant, tard o d'hora ho deixaré... més tard que d'hora", però excepte un primer dia molt neguitós i tripolar, la resta de dies han anat passant fàcilment. Ens vam planejar un cap de setmana ple d'activitats per no pensar en fumar i, almenys per part meva, no hi ha hagut moments que es puguin qualificar de crítics. Les ganes encara hi són, i seguiran apareixent (em temo que més intensament) en moments de terrasseta, cafè i barbacoa, però espero ser prou llesta per no deixar-me perdre tots aquests dies d’esforç. La temptativa del Dani evoluciona una mica pitjor, però d'això ja en parlarà ell si vol.
Finalment, he de dir que el fet de deixar de fumar també és una motivació extra a l'hora de sortir a córrer, ja que preveig que m'engreixaré una miqueeeeta (res, l'altre vegada només van ser cinc o sis quilos, uns gramets de res per aquí i per allà en el meu llarguíssim cos de 1,57m... ejem). Aquesta vegada m'he dit que això no em tornarà a passar, així que intento motivar-me amb l'esport i vigilo el que menjo en els moments d'ansietat (que tampoc en tinc gaires, és que ho porto de conya!).

I això és tot! Fins la propera, que espero que no sigui d’aquí a tant temps!