Avui el bosc estava més verd que mai, sense la capa de pols que cobreix fulles i branques quan els camins s’assequen. A mi les tempestes no m’espanten, només pateixo per la casa de l’àvia si l’aigua cau amb massa força. És una casa vella i les goteres la malmeten poc a poc, o molt a molt. Ahir sentia ploure i, com ens passa sovint a alguns, el cos se m’anava omplint de núvols que avui ja han marxat. El sol d’aquest matí i la fresqueta revitalitzadora m’han fet sentir plena d’energia, caminant de pressa per escalfar-me el cos.
